ADN


L’àcid desoxiribonucleic més conegut com ADN és un àcid nucleic, és a dir, biomolècules orgàniques encarregades d’enmagatzemar i difondre la informació genética; aquest àcid conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament de tots els essers vius coneguts, així com en alguns virus.
Padriem dir que la funció principal de les molècules d’ADN és enmagatzemar informació a llarg termini. L’ADN és sovint comparat a un conjunt de codis que contenen les instruccions requerides per a produïr altres components de les cèl·lules. Els segments d’ADN que porten aquesta informació genética reben el nom de gen, però altres seqüencies d’ADN tenen una funció estructural o estan implicats en la regulació de l’ús d’aquesta informació genética.

external image adn.jpg&usg=AFQjCNGKHwHsbqQhDk2JPVmDcA4jg_NeNQ
2. Com és l'ADN? Que fa que un ADN siga deferent de l'altre?

L'ADN és una macromolécula feta de proteïna. Es troba al nucli de totes les cèl·lules procariotes. En l'ADN es troba tota la informació, i el que fa que un ADN siga diferent a un altre son els gens.

3. Totes les cèl·lules tenen el mateix ADN. ¿Com és possible, com ha passat l’ADN dels nostres pares a nosaltres?



TOTES LES CÈL·LULES TENEN EL MATEIX ADN
En un mateix organisme totes les cèl·lules contenen un ADN idèntic al de les altres al seu nucli. Açò es deu a que totes provenen d’una mateixa cèl·lula: un òvul fecundat (zigot), que s’ha anat dividint per mitosi, un procés en el qual d’una cèl·lula mare s’obtenen dues iguals gràcies a l’ARN, que copia la mateixa informació genètica a les dues noves cèl·lules.

external image mitosi_meiosi.jpg
Así podem comparar els dos tipus de divisió cel·lular: la meiosi i la mitosi. En la primera s'obtenen quatre cèl·lules idèntiques per parelles complementàries entre sí i amb la meitat d'informació genètica. En la mitosi mitjançant la divisió sorgeixen dues cèl·lules amb la mateixa informació genètica que la cèl·lula mare inicial. Mentre la meiosi només es produeix a l'aparell sexual per fer possible la reproducció, la mitosi es realitza a la resta del cos per a crear tots els teixits humans que formen el nostre organisme.


COM HA PASSAT L’ADN DELS NOSTRES PARES A NOSALTRES

L’ADN dels nostres pares passa a nosaltres gràcies als gàmetes (òvuls i espermatozous), que són cèl·lules amb la meitat de cromosomes (només 23), així al unir-se a la fecundació s’obté una cèl·lula amb l’informació genètica normal (46 cromosomes).

Els gàmetes s’obtenen per meiosi, un procés de divisió cel·lular que es produeix només als òrgans sexuals y que divideix una cèl·lula mare sense duplicar la meitat de cromosomes obtinguts, és a dir, s’obtenen dues cèl·lules (poden ser òvuls o espermatozous) amb la meitat d’informació cel·lular.


6.- Explica qué son les cél·lules mare i els tipus que hi ha.


CÈL·LULES MARE



Les celules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.
Cèl·lules mare adultes.
Cèl·lules mare totipotents.
Cèl·lules mare pluripotents.
Cèl·lules mare unipotents.
Cèl·lules mare embrionaries.



CÈL·LULES MARE DEL CORDÓ UMBILICAL


Les cèl·lules mare del cordó umbilical poden ser utilitzades quant eres adults en cas d’una enfermetat greu. També anomenarem que aquestes cèl·lules són menys diferenciades que les cèl·lules de la sang dels organismes adults i poseeixen un gran potencial per a tranformar-se en diferents tipus de cèl·lules, a més a més aquestes cèl·lules actúen inmunològicament amb menys força i per això es poden utilitzar en altres persones.
external image celula-madre.jpg&usg=AFQjCNEtXM0lMTdGb7ddG2Eur7dqNb0NPw

8. Actualment s'estan realitzant investigacions amb "cèl·lules pluripotents induides". Explica que son i quina podria ser la seua utilitat. Que diferència hi ha entre aquestes cèl·lules y les cèl·lules mare embrionaries?

Les cèl·lules pluripotents induides son un tipus de cèl·lula mare amb característiques pluripotencials que deriven de una cèl·lula que inicialment no era pluripotencial. Quasi sempre sempre una cèl·lula somàtica adulta i sobre la qual s'induix a l'expressió de certs gens.
Aquestes cèl·lules podrien utilitzar-se per a la creació de cèl·lules mare pluripotents a partir dels nostres teixits sense la necessitat d'embrions.
La diferència entre les dues està en els gens i en el seu origen.

9. .Dóna la teua opinió i comenta amb què tipus de cèl·lules mare (les iPS o les embrionàries) penses que és millor investigar i per què.

CÈL·LULES MARE EMBRIONÀRIES
external image celulas-madre-021909-2.jpg

Les cèl·lules mare embrionàries tenen la capacitat de transformar-se en qualsevol tipus de cèl·lula del cos humà, açò és molt important per al tractament de malalties fins ara sense cura. El problema és que sempre hi ha hagut una limitació per a obtindre-les, es necessita l’utilització d’ovaris o embrions humans i açò planteja un dilema moral. Per a l’esglèsia l’utilització d’embrions i, fins i tot, d’ovaris, és un assassinat, ja que consideren que aquestes cèl·lules són vides humanes i s’els lleva la vida que podrien desenvolupar al investigar amb elles.

Encara que l’argumentació dels més conservadors, és pot rebatir amb arguments com que amb les cèl·lules mare es podrien salvar vertaderes vides, la polèmica frena als científics i relentitza molt el procés d’investigació. Per això instituts científics de tot el món han intentat buscar una alternativa que evite l’utilització d’òvuls o embrions.


La bona notícia és que la Universitat de California en Los Ángeles ho ha aconseguit. Han alterat genèticament cèl·lules de pell humana a través de gens reguladors. Aquestes cèl·lules resultants de la reprogramació s’anomenen cèl·lules mare de pluripotencialitat induïda (iPs, per la seua sigla en anglés), i tenen una funció i estructura biològica quasi idèntica a la de les cèl·lules embrionaries humanes.


CÈL·LULES MARE DE PLURIPOTENCIALITAT INDUÏDA (IPS)
external image 1254420719_1.jpg

La bona notícia és que la Universitat de California en Los Ángeles ho ha aconseguit. Han alterat genèticament cèl·lules de pell humana a través de gens reguladors. Aquestes cèl·lules resultants de la reprogramació s’anomenen cèl·lules mare de pluripotencialitat induïda (iPs, per la seua sigla en anglés), i tenen una funció i estructura biològica quasi idèntica a la de les cèl·lules embrionaries humanes.
Aquest és un gran descobriment, ja que evitará el dilema moral de l’utilització d’embrions i permetrà seguir investigant amb cèl·lules mare, que poden ser persuadides per a donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lula humana. Així, en enfermetats en el tractament de les quals es necessiten cèl·lules que el cos humà no pot replicar, com les neurones, les cèl·lules mare poden convertir-se en aquest tipus i per fi poder curar la malaltia. Seria el cas de la diabetes, la leucèmia o el Parkinson, que actualment no tenen una cura definitiva i amb l’utilització de cèl·lules mare sí la tindrien. Açò suposaria la salvació de moltes vides i, per tant, una revolució en la medicina.



OPINIÓ PERSONAL

En la meua opinió és millor investigar amb les cèl·lules IPS, ja que aquestes són més fàcils d’aconseguir ,ja que no tenen la limitació moral de les embriològiques, i que són més nombroses a l’organisme humà (s’obtenen a partir de cèl·lules de la pell). Si es millora el procés de reprogramació d’aquestes, els científics podran obtindre fàcilment grans quantitats de cèl·lules mare amb les quals poder investigar les enfermetats genètiques i així trobar un tractament per a aquestes.




12.- Qué requisits deu tindre una enfermetat per a poder utilitzar una teràpia gènica?

TERÀPIA GÈNICA

La teràpia gènica consisteix en la insersió de gens en les cèl·lules i teixits d'un organisme concret per tractar una malaltia, sobretot en el cas d'una malaltia hereditària.
Transformació tant les cèl·lules somàtiques com les germinals són els requisits què deu de tenir aquesta terapia.




13. Que tipus de cèl·lules es podem utilitzar en la terapia genètica?


TERAPIA GENÈTICA

Es podem utilitzar dos tipus de cèl·lules:
- Cèl·lules del propi pacient: estes cèl·lules es modifiquen en el laboratori, abans de reinjectar-les.
- Cèl·lules mare. Cèl·lules amb gran capacitat de multiplicar-se i que puguen generar qualsevol tipus de cèl·lula de un organisme adult. Estes cèl·lules poden extraur-se del propi pacient o procedir de cultius mantinguts en el laboratori.

14. Que diferències hi ha entre un aliment transgènic i un convencional?

La diferència entre ambdós aliments ès mínima. Sols es diferencien en la tècnica genètica que s'utilitza per a dissenyar-los i en el cruze sexual.

15-Comenta els desavantatges i beneficis que poden tindre els cultius i els aliments transgènics. Després d'informarte sobre l'assumpte ¿menjaries un aliment transgènic?

ALIMENTS TRANSGÈNICS: BENEFICI O AMENAZA
external image fc_tomatoOnVine.jpgexternal image transgenicos2.jpg
Des que es començara a investigar amb ells a Bélgica en la década dels 80, els aliments genèticament modificats han generat un fum d’opinions a favor i en contra del cultiu d’aquestos. Seguidament nomenaré alguns dels arguments pels quals els experts es situen a favor o en contra dels aliments transgènics.


ARGUMENTS A FAVOR

Amb la modificació genética dels vegetals es poden aconseguir productes amb major capacitat d’adaptació al medi que les espècies naturals, és a dir, plantes més resistents a plagues, sequies, inundacions, gelades... Açò suposa per als agricultors un estalvi en els costos de producció, el qual es veuria reflectit en el preu final del producte. A més, obtindríem sempre que volguérem una sèrie de fruites i verdures normalment reservades a una època de l’any sense abusar de l’ús de pesticides o altres substàncies químiques i aprofitant millor les terres de cultiu, ja que s’especialitzarien per a aquestos productes.

external image corn-3-trimmer741.jpg

Els científics, en la seua majoria els que es venen afavorits per la continuïtat de la investigació amb aliments transgènics, afirmen que no està demostrat que aquestos siguen perjudicials per a la salut dels humans ni diferents als aliments naturals. És més, segons diuen, són sotmesos a controls prou més rigurosos que cap altre producte, per la qual cosa el seu consum és més segur

Un altre argument a favor, i pel qual inicialment es començà la modificació genètica dels cultius és augmentar la producció d’aliments. Aquest increment no estaria destinat al mercat dels països desenvolupats, sinó als del tercer món, que fa segles que viuen amb carències nutricionals. El problema és que la quantitat mundial d’aliments produïts és tres vegades major a la necessària per a alimentar a la població global, pel que el problema de la fam al món no és la manca d’aliments, sinó la mala distribució política, econòmica i social.


ARGUMENTS EN CONTRA

El cultiu de plantes genèticament modificades ha requerit l’ús de més herbicides, ja que l’espècie tractada per adquirir més resistència a les adversitats s’ha creuat genèticament mitjançant la pol·linització amb les males herbes del seu voltant, fent-les més resistents. Aquesta pol·linització no ha afectat tan sols a les males herbes, també ha causat l’alteració de les espècies naturals, que podrien arribar a extingir-se degut al cultiu de transgènics a l’aire lliure, afectant a la fauna del seu voltant.

external image transgenicos543.jpg

Als aliments transgènics els són implantats gens per tal de fer-los resistents. Aquestos passen a nosaltres quan els consumim i s’ha descobert que alguns d’ells poden generar resistència als antibiòtics en els éssers humans a més de causar algunes al·lèrgies en les persones més sensibles.


OPINIÓ PERSONAL

En la meua opinió no és necessari l’abús de les tècniques de modificació genètica per al cultiu d’aliments, ja que amb el cultiu tradicional s’obté una producció suficient per a abastir el mercat i amb una qualitat que és compensada per la manca de l’alteració del medi ambient que els transgènics suposen.
A més, preferisc consumir productes agrícoles naturals, ja que aquestos garanteixen en un cent per cent que no afectaran genèticament el meu organisme i no m’importa que estèticament no siguen tan atractius com podrien ser-ho els transgènics.




17.- 2). La majoria dels científics i le slleis dels diferents països, inclusa Espanta, s’oposen a la clonació en humans en fins reproductius (LEY 14/2006, BOE 126 del 27/05/2006) però si es permiteis una intervenció sobre els preembrions vius in vitro. En què casos es podria autoritzar?

CLONACIÓ IN VITRO

La utilització d'embrions humans amb una finalitat que no sigui tenir un nadó és un tema controvertit.
Per alguns, és del tot inacceptable destruir un embrió humà per aconseguir un remei per a una malaltia. Per d'altres és acceptable en els primers estadis de destenvolueamentt embrionari per buscar teràpies en malalties greus.
Per elaborar una llei destinada a regular la utilització d'embrions en la investigació mèdica, els legisladors han de debatre totes les qüestions amb els científics, els líders religiosos, els experts en bioètica, els grups de pressió i l'opinió pública.
La varietat cultural i històrica d'Europa ha fet que cada país elaborés lleis diferents en l'ús d'embrions. En alguns casos, el que és legal a un país està prohibit en un altre.