Grup format per: Isa Riquelme, Ana Munuera, Pau García, Luis Llorca, Zaida Lliso i Ana Salas.

1.
Totes les cèl·lules tenen el mateix ADN. Com és possible? Com a passat l'ADN dels nostres pares a nosaltres?
Totes les cèl·lules tenen el mateix ADN, perquè totes deriven d'una a través de la meiosi i així obtendrem cèl·lules amb informació genètica del pare i de la mare.
L'ADN ha passat dels nostres pares a nosaltres pel fet de que les característiques impreses en els gens s'hereten de pares a fills.adn.gif

2.Com és l'ADN? Què fa que un ADN siga diferent de l'altre?
La molècula d'ADN està formada per dues cadenes de nucleòtids, estes són paral·leles entre elles però una unvertida respecete de l'altra. Estes dos cadenes s'unixen gràcies a que els ponts d'hidrogen que es formen en les bases enfrontades, sempre s'uniran bases conjugades.
Per a donar-li més estabilitat les dos hebres giren sobre si mateixes formant una espècie d'escala de caragol, on les dos amazones estan formades per l'àcid fosfòric i el sucre, i els escalons estan formats per les bases nitrogenades, esta estructura s'anomena doble hèlice.
adn.jpg
3.Què és l'ADN? Quina és la seua funció? Quins èssers vius el tenen?
L'ADN és àcid desoxirribonucleic, un tipus d'àcid nucleic, macromolècula que forma part de totes les cèl·lules. Conté la informació genètica usada en el desenvolupament i el funcionament dels organismes vius coneguts i d'alguns virus, responsable de la seua transmissió hereditaria.
La seua funció: l'ADN es pot considerar com un magatzem que conté la informació necessària per a construir i sostindre l'organisme, que es transimitix de generació en generació.
Tots els èssers vius i els virus tenen l'ADN.

4.Explica en que va consistir el projetce "Genoma humà" Dóna raons sobre la importancia d'este projecte.
Es denomia genoma humà a tot el material genètic (ADN) d'un organisme expressat en forma de secuències de nucleòtids. En sentit esctricte seria el conjunt de gens que dónen lloc a tot els caràcters expressables d'un organisme. Aquest projecte va sorgir en el 1989 i consistia en secuenciar l'ADN humà (3100 millons de pars de bases). En l'any 2000 es va publicar el primer borrador i en el 2003 uns resultats més definitius. D'aquestos resultats es deduix que en l'ADN humà hi ha entre 20.000-25.000 gens, un nombre menor del que s'esperava i similar als 13.700 de les mosques del vinagre, els 19.000 d'un cuc nemàtod i els 29.000 del ratolí. Aquest projecte és important perque és el gran "llibre" de la vida que conté les intstruccions que determinen les característiques físiques i en part psicològiques i individuals de l'individu.

5. Durant molt de temps s'ha cregut que havia una relació directa entre un gen i una proteïna, però es sap que l'èsser humà té uns 25000 gens i 100000 proteines.Com s'explica açò?
Els estudis sobre el genoma humà són molt recents i per tant encara es prompte per a traure conclusions definitives.(l'ADN va començar a secuenciar-se fa només 10 anys). Fins fa poc es tenien tres idees bàsiques sobre els gens:
1- Els gens eren unitats independents.
2- Estaven separats per espais en els que sols havia ADN inservible.
3- Cada gen codificava una sola proteïna.
Ara es sap que els gens no són unitats independents sino que actuen en xarxes compartint informació, és a dir, que els gens intercanvien entre ells informació. A més l'ADN que es creia inservible, resulta que no ho era, sino que és molt important. Per últim un gen no codifica una sola proteïna com es creia hasta fa poc, sino que poden produir-ne hasta 5, per això el cos humà té entre 20 i 25 mil gens i 100.000 proteines. Com es sap que els gens estan relacionats en moltes enfermetats humanes, açò significa que la investigació sobre enfermetats humanes va ser més complexa del que es pensaven.
Aquestes conclusions són el resultat de quatre anys d'investigació en els que han participat més de 300 científics (14 eren espanyols).
L'objectiu és esbrinar que és exactament un gen i que fa. Per exemple fins ara es creia que l'ARN eren simples missatgers que no codificaven proteines, mentre que ara es sap que no és exactament així sino que l'ARN pot tindre una funció per si mateix.
Una conclusió important d'aquest és que fins ara es buscaven mutacions en els gens per comprende les enfermetats, mentre que ara s'ha comprovat que açò no es suficient sino que és necessaria una aproximació més global a l'hora d'estudiar enfermetats. Aquesta investigació demostra també que si bé les funcions de les cèl·lules no poden variar i són igual en tots els individus, aleshores les que poden estan relacionades amb el sistema inmune són molt variables entre individus.
noticia_villaverde_2.jpg
6.Explica què són les cèl·lules mare i els tipus que hi ha.
Les cèl·lules mare procedixen d'un òvul fecundat, i es denominen cèl·lules totipotentes, és a dir que poden formar un individu complet. Passats uns dies apareixen les cèl·lules pluripotentes, ja que s'ha format la vesícula embrionària en l'úter, estes cèl·lules no podem formar un individu complet, però té la capacitat d'originar-lo. Quan es desenvolupa l'embrió estes cèl·lules es transformen en cèl·lules diferenciades i madures. Les cèl·lules adultes tenen una funció biològica, quan un teixit del cos s'ha lesionat es dirigixen al lloc danyat i posen en pràctica el procés de curació, estes cèl·lules han sigut trobades en quasi tots els teixits del cos.

celula_mare.jpg
7. Perque es millor utilitzar cèl·lules mare del cordó umbilical que d'individus adults?
Existeixen cèl·lules que posseixen el potencial de formar una persona completa. Les primeres cèl·lules procedixen de l'òvul fecundat, són capaçes de formar un individu complet. Les cèl·lules individuals ja no poden formar una persona completa.Les cèl·lules aparentment són menys diferenciades que les cèl·lules de la sang dels organismes adults i posseïxen un gran potencial per a transformar-se en diferents tipus de cèl·lules.Les grans cèl·lules mare actuen inmunològicament amb menys força, i per això eventualment, també són aptes per a ser utilitzades en altres persones, es presenten problemes si els proveedors no obtenen i conserven les cèl·lules mare baix els estandars de calitat. Si les cèl·lules mare no s'aïllen de la sang del cordó umbilical sino que es congela la unitat de sang almacenada completa.

8. Actualment estan realitzant-se investigacions amb "cèl·lules pluripotents induides". Explica que són i quina podria ser la seua utilitat. Que diferència hi ha entre aquestes cèl·lules i les cèl·lules mare embrionaries?
-Són un tipus de cèl·lules mare amb característiques pluripotencials que deriven artificialment d'una cèl·lula que inicialment no era pluripotent, sobre la qual s'indueix la expressió de certs gens.
-La seua utilitat són possibles aplicacions en investigacions i usos terapèutics sense la controversia de l'ús d'embrions.
-L'extenssió de la seua relació amb cèl·lules puripotents induides.

9. Dóna la teua opinió i comenta amb què tipus de cèl·lules mare (les iPS o les embrionaries ) penses que es millor investigar i per què
El grup 5 pensem que les cèl·lules mare embrionàries són millors que les cèl·lules mare iPS per a investigar, per a argumentar la nostra opinió diem que les cèl·lules mare embrionàries tenen la capacitat de transformar-se en qualsevol tipus de cèl·lules del cos humà. Ser capaç de crear estes cèl·lules en massa i sense utilitzar ovaris o embrions humans podria generar en OTENCIA una font il·limitada de cèl·lules inmunocompatibles per la medicina de trasplantaments i enginyeria tisular mentre que les cèl·lules mare iPS van ser cèl·lules mare de pluripotencialitat induïda amb l'alteració genètica de cèl·lules de pell humana a través de gens reguladors d'acord amb els descobriments publicats pels investigadors d'esta reprogramació de cèl·lules de pell humana per a convertir-les en cèl·lules mare embrionàries.


10. En que consistix l'enginyeria genètica? Explica breument les etapes que s'ha de seguir per a realitzar l'enginyeria genètica.
L'enginyeria genètica agrupa un conjunt de tècniques que permeten llevar, agregar o modificar gens en una molècula de ADN d'un organisme a fi de canviar la seua informació. Els gens incorporats poden ser de la mateixa o diferent espècie.
Etapes de l'enginyeria genètica:
1 --Tall específic de fregments d'ADN: Per a la seua realització s'utilitzen unes tisores de restricció, que tenen la capacitat de reconéixer una seqüència determinada de nucleótidos que extrauen de la resta de la cadena. Esta seqüència pot tornar a col·locar-se amb l'ajuda de les "ligasa". L'enzim de restricció es convertix en una "tisora de ADN", i la ligasa en el "pegament". Llavors, és possible llevar un gen de la cadena principal i en el seu lloc posar un altre.
2 --Còpia d'estos fragments d'ADN: Es realitza per mitjà de tècniques "in vitro",
que proporcionen material idèntic amb què treballar. Inserció d'estos fragments d'ADN en "vectors de clonat", Que són els agents transportadors capaços d'introduir-los en la cèl·lula hospedadora.
3 --Introducció del vector: És en l'organisme hoste, la molècula que volem recombinar-se.
4 --Detectació i selecció de les cèl·lules en la introducció correcta i l'obtenció de clons d'estes cèl·lules transgèniques: "Organismes transgènics", són aquells a què se'ls ha modificat la seua informació genètica, per mitjà de l'enginyeria genètica.



11.Cita totes les possibles aplicacions de l'enginyeria genètica que se t'ocorreguen i comenta quatre d'elles.
-En investigació biològica: s'introdueix un gen humà que produïx càncer en cèl·lules de ratolí, per a investigar aquesta malaltia.
-En investigació policial i medicina forense: s'agafen mostres de pèl o sang i amb l'ADN que s'extrau es compara amb l'ADN del sospitós.
-En proves de paternitat: es comparen les mostres d'ADN de l'adult amb les del bebé.
-En estudis històrics i arqueòlogics: l'ADN de les restes humanes pot oferir una valuosa informació sobre la persona a qui va pertànyer.
hu-ing5.gif
12. ¿Quins requisits deu tenir una enfermetat per a poder utilitzar una terapia gènica?
La terapia gènica pot emplear-se per a curar aquelles malalties que tene un origen genètic que són los causades per la mutació d'un o varis gens. Aquesta terapia no es adecuada per a aquelles malalties que han estat causades per la infecció d'un virus o una bacteria com la grip.
Per a poder tratar una malaltia mitjançant aquest tipus de terapia són necessaris una sèrie de requisits:
-La malaltia ha de tenir una base genètica.
-Cal conéixer quins gens o estan implicats en eixa malaltia i hi ha que tenir còpies sanes de aquestos gens pero a poder treballar amb ells en el laboratori
-Cal conéixer la biologia de la malaltia: quins teixits estan afectats i com, quin és el paper de la proteïna que s'origina a partir d'eixe gen i com afecten les mutacions a la funció del gen.

13. Quins tipus de cèl·lules es poden utilitzar per a realitzar terapia gènica?
S'utilitzen dos tipus de cèl·lules:
-Cèl·lules del propi pacient: es modifiquen en el laboratori abans de re-injectar-les.
-Cèl·lules mare: són les que tenen gran capacitat per a multiplicar-se i generar qualsevol tipus de cèl·lula d'un organisme adult.

352845_TAMORGITVSUFHJX.jpg
14. Quines diferències hi ha entre un aliment transgènic i un aliment convencional?
La diferència que trobem entre estos dos tipus d'aliments és molt simple.
Un aliment convencional és un aliment no alterat genèticament, és a dir, que el seu ADN no està alterat o modificat en un laboratori per científics, aquest aliment pot provindre directament de la naturalesa o també pot tindre conservants, però açò no fa variar el seu ADN.
Al contrari, trobem un aliment transgènic, estos aliments són aliments modificats o alterats genèticament, encara que aquestos podem tindre conseqüències si els ingerix una persona amb problemes amb el tipus d'alteració d'eixe aliment.transgenicos.gif

15. Comenta els riscs i beneficis que pareix que puguen tindre els aliments transgènics, després de formarte una unió al respecte. Menjaries un aliment transgànic? Dóna les raons.
Gracies a la introducció d'ADN en una cel·lula vegetal s'han aconseguit una gran varietat de vegetals transgènics.Gracies a aço hem obtingut beneficis com:
-Plantes que mauren al poc temps d'haver sigut plantades.
-Plantes resistents a cualquier cosa com herbicides,insectes,etc...
-Major producció en les distintes varietats vegetals.
- I també per a incrementar la producció: obtenció d'animals de creixement ràpid.
Tots aquests beneficis en els aliments i en la producció poden presentar riscs com:
-Encara no es coneix l'efecte d'aquests a llarg plaç, perque estan començant a utilitzar-se de fa poc temps.
-Podrien causar alteracions genètiques o reaccions alèrgiques en els consumidors.
-Les plantes tratades podrien alterar l'equilibri natural.
- I també podriem dir que les empreses aumenten el control del mercat d'aliments, cosa que provoca que els agricultors siguen cada vegada més dependents d'ells.
Jo respecte a tot el que s'especula i es diu sobre els alimets transgènics no els consumiria, perque tu imaginat per exemple que estas menjan-t'he unes tomaques amb ADN de ratolí o qualsevol altre animal, doncs a mi no m'agradaria agafar qualsevol infecció o qualsevol malaltia per menjar aliments que no foren naturals.

16.Si podem realitzar enginyeria genètica ¿podrem tenir fills a la carta?
Sí, podem tenir fills a la carta perquè amb l'enginyeria genètica és possible modificar la informació genètica i adaptar-la a l'interés humà. Açò fa que les expectatives sobre el tractament de les malalties genètiques obrin una via d'esperança per a moltes persones i la modificació genètica de plantes i animals podrà millorar les fonts d'alimentació, però l'enginyeria genètica també crea recels i temors i alguns experiments poden tenir conseqüències perilloses.

17.Encara que no és exactament "enginyeria genètica", una forma de seleccionar "fills" seria:
1. Realitzar una clonació. Explica, amb un esquema, la tècnica que es va utilitzar amb l'ovella Dolly.
0002386613.png