Grup format per: Miranda Gázquez Haro, Andreea Mihai Mistrianu, Loli Carrasco Vázquez, Isabel Soriano Baeza, Marta Más Pérez y Núria Miralles

1.¿Qué es l'ADN?¿Quina es la seua funció?¿Qué sers vius la tenen?

L'ADN es una forma d'ácid nucleic, una macromolécula que forma part de totes les célules. Conté la informació genética usada en el desarroll y el funcionamient de els organismes vius coneguts y de alguns virus, sent el responsable de la seua transmisió hereditaria.

Las funcions biológiques de l'ADN inclouen l'almacenament de informació (gens y genoma), la codificació de proteínes (transcripció y traducció) y la seua autoduplicació (replicació de l'ADN) per a asegurar la transmisió de la informació a las célules filles durant la divisió celular.

2.¿Com es l'ADN?¿Qué fa que un ADN siga diferent a un altre?

Está format per dos cadenes dispostes de forma antiparalela y amb las bases nitrogenades enfrentades.

3.Totes les nostres célules tenen el mateix ADN, ¿Com es posible? ¿Com ha pasat l'ADN dels nostres pares a nosaltres?

Aço es posible gracies a la divisió celular, anomenada mitosis.L'ADN pasa dels nostres padres a nosaltres amb la fusió de els espermatziodes amb l'óvul.



Pregunta 4: Explica en que va consistir el projecte “genoma humà”. Dona raons de la importància d'aquest preojecte.

El projecte genoma humà cosisteix en secuenciar l'ADN humà. Aquest projecte és importatnt per que podria arribar a curar malaltia de base genètica, es a dir, les malalties causades per la mutació d'un o més genomes, aleshores la combinació dels genomes no és l'adecuada; aquest tipus de malalties són malaties hereditaries.

Pregunta 5: Durant molt de temps s'ha cregut que hi havia una relació deirecta entre gen i proteïna; però sabem que l'ésser humà te uns 25.000 gens i 100.000 proteïnes. Com es pot explicar açò? (Projecte Encode)

Els gens són una part de l'ADN, però no són unitats independents, sino que molts tenen que mesclar-se i actuar com una xarxa compartint informació.
Es a dir, els gens tenen només una part de la informació i necesita un altre amb l'informació que li manca per a poder actuar.
La relació de un gen igual a una proteïna es incorrecta ja que el projecte encode demostra que un gen pot produïr entre tres i quatre proteïnes.

Pregunta 6: Explica que són les cèl·lules mare i de quin tipus hi ha.

Les cèl·lules mare són un tipus de cèl·lula capaç d'actuar com a un sistema reparador del cos, i substituir altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.

Els tipus són:

-Pluripotents: poden esdevenir qualsevol tipus de cèl·lula menys les topipotents.
-Multipotents: només poden produir una familia emparentada de cèl·lules diferenciades.
-Unipotents: només poden produir un tipus concret de cèl·lula però amb capacitat d'autorenovar-se.

7.¿Per què es millor utilitzar cèl·lules mare del cordó umbilical que d'individus adults?
Les cèl·lules del cordó umbilical, es congelen per a poder utilitzar les seus pròpies cèl·lules mare en cas d’una enfermetat greu del seu fill.

Aquestes cèl·lules menys diferenciades que les cèl·lules de la sang dels organismes adults, posseeixen un gran potencial per a transformar-se en diferents tipus de cèl·lules i son aptes per a ser utilitzades en altres persones, encara que existeixen limitacions.


8.Actualment s’estan realitzant investigacions amb “cèl·lules pluripotents inducides”. Explica que hi son i quina podria ser la seua utilitat. ¿Quina diferencia hi ha entre estes cèl·lules i les cèl·lules mare embrionàries?
Les cèl·lules pluripotents es poden convertir en qualsevol tipus de cèl·lula de l’organisme, però no poden donar lloc a un organisme complet. Aquestes cèl·lules podrien utilitzar-se per a curar òrgans danyats, per culpa d’enfermetats, caviar algun tipus de pell provocada per cremades...etc. L’única diferencia seria que les cèl·lules mares provenen del úter, dels embrions o dels òvuls i les cèl·lules pluripotents provenen de la pell.
http://www.youtube.com/watch?v=EQTdhhplyeI (diferencies caracteristiques de les cel·lules mare)


9.Dona la teua opinió i comenta amb quin tipus de cèl·lules mare (les iPS o les embrionàries) penses que es millor investigar i per què.
El meu grup i jo pensem que seria millor treballar amb les cèl·lules pluripotens, ja que son molt semblant a les cèl·lules mare i l’única diferencia que hi ha entre elles es del lloc on provenen. A demés si parlem de la preferència del orígens de estes cèl·lules, es preferible utilitzar les pluripotens, ja que no donaríem lloc a las llisos de moralitats de l’església, reflectides en “matar” a uns embrions per regenerar uns òrgans.

10-En qué consistix la ingenieria genética?

Es un conjunt de técniques que permitixen, agregar o modificar gens a una mol·lecula de ADN d'un organisme amb la fi de cambiar la seua informació. Els gens incorporats poden ser de la mateixa espècie o d'una altra diferent.

11-cita totes les possibles aplicacions de la ingenieria genética que se te ocurrisquen i comenta-les amb més detall quatre de elles.

L'enginyeria genètica té nombroses aplicacions en camps molt diversos, que van des de la medicina fins a la indústria:
1-Biotecnologia en Medicina i la indústria farmacèutica
Teràpia Gènica.
2-Biotecnología en la industria.
3-Biotecnología en Agricultura y Ganadería.


12-Qué requisits deu tindre una enfermetat per a poder utilitzar una terapia génica?

Per a poder utilitzar una terapia génica una enfermetat necessita tindre una base genetica.
Es necessita coneixer que gen o gens estan implicats en eixa enfermetat i es necessita tindre copies (ADN) sans de estos gens per a poder treballar amb ells.
També es necessita coneixer la biologia de la enfermetat; qué teixits estan més afectat i com; quin es el paper de la proteína que s'origina a partir d'eixe gen. I com afecten les mutacions a la funció del gen

13. Quin tipus de cèl•lules es poden emplear per a realitzar teràpia genètica?

Es poden utilitzar dos tipus de cèl•lules:
• Cèl•lules del propi pacient: aquestes cèl•lules es modifiquen al laboratori, abans de re-injectar-les.

• Cèl•lules mare: són cèl•lules amb gran capacitat per a multiplicar-se i que poden generar qualsevol tipus de cèl•lula d’ un organismo adult. Aquestes cèl•lules es poden extraure del propi pacient o procedir de cultius mantinguts al laboratori.

Imageknla

14. Quines diferències hi ha entre un aliment transgènic i altre tradicional?

La major diferència entre els dos tipus d’alimente és que els primers es creen en un laboratori i els segons al camp de manera tradicional.
Els aliments transgènics es modifiquen genèticament amb gens d’altres espècies de plantes o d’animals. Amb aquestes modificacions intenten aconseguir millores en aquestos aliments per a dotar-los de característiques desitjades.

Image.jpg

15. Comenta els riscs i beneficis que poden tindre els cultius i aliments transgènics. Després de formar-te una unió al respecte, menjaries un aliment transgènic? Dóna raons.

Riscs i beneficis

•Riscs
-LA FALTA D’INFORMACIÓ DEL CONSUMIDOR. Alguns vegetals transgènics s’estan utilitzant barrejats i de manera indistinta amb els cereals no modificats. Això, junt amb la falta de legisl•lació sobre el control i etiquetat d’aquests productes, fa que el consumidor no tinga pret a saber que menja ni a escogir si desitja o no consumir aliments transgènics.

-FALTA DE SEGURITAT PER A LA SALUT. L’introducció d’un nou compost dins d’una cèl•lula pot alterar el equilibris metabòlics de les cèl•lules del vegetal modificat, generant-se nous compostos o variant el contingut nutritui de l’aliment modificat.
-RISCS MEDIOAMBIENTALS. Una reducció en el mombre d’espècies cultivades i la expansió d’espècies tòxiques per a determinats organismos ejemplifiquen els riscs per a la conservació de la biodiversitat. Per altre costat la informació genètica introduïda en els vegetals transgènics te una remota possibilitat de migrar com si es tractara de un virus, i instalar-se en altres organismes. Això pot provocar l’aparició de bactèries ressistents als antibiòtics utilitzats per a la selecciò dels organismes modificats, així com noves plagues resistents als mateixos insecticides i/o herbicides.

•Beneficis
-Major productivitat i la possibilitat d’acabar amb la fam en el món, encara que aquesta siga per una roina distribució i no per falta. És més ecològic ja que aquesta nova tècnica de distribució del insecticida representa un us molt més localitzat del mateix. Així s’evita la dispersió en el medi ambient.

• Conclusió
No existeix cap estudi que prove que els aliments transgènics siguen perillosos, aleshores jo menjaria aquests aliments si els consumidors estigueren millor informats sobre allò que estem menjant i sobre el que han menjat el animals que després es consumixen en diversos productes. Estant millor informats la gent podria elegir entre menjar aquests aliments o no.



16.Si podem realitzaringenieria genetica ¿podriem tindrer fills a la carta?
Deuria ser així, ya que, amb la ingeniería genética sería posible llevar, agregar o modificar gens a cualquier molecula de ADN amb sols demanarvo y pagarvo.
Aunque aixo sols seria posible en el cas fisic y en el de las enfermetats hereditaries que resideixen en els genes del ADN.

17.Encara que no es exactament "ingeniería genética", una forma de seleccionar "fills" sería:
En primer lloc es retallarien els gens que volem eliminar y al llevar este gen, en el seu lloc añadim un altre que mos pareixca millor. Después si volem modificar alguna molécula, introduim el vector. Finalment es denomina "organismes transgénetics".