Grup de: Ylenia Esquerdo, Ana Llinares, Pablo Soler, Pedro Etero, Nacho Peydró i Jose Espin

1.Totes les cèl·lules tenen el mateix ADN. Com és possible? Com a passat l'ADN dels nostres pares a nosaltres?

Els gens controlen els aspectes de la vida de cada organisme, inclós el metabolisme, formadn2_Layer_1.gifa desenvolumapent i reproducció. Per exemple, la sintesis d'una proteïna X farà que l'individu es manifeste el rasg ''pèl oscur'' mentre que la proteïna Y determinarà el rasg ''pèl clar''.
La càrrega genètica d'un determinat organisme no pot ser idèntica a la de un altre, encara que es tracte de la mateixa espècie. Tots els individus d'una espècie tenen els mateixos gens (per a les mateixes funcions) encara que la seua informació siga diferent (característiques físiques).
Aquest ADN a passat dels nostres pares a nosaltres mitjançant primer el procés de reproducció. Una vegada que els gamets masculins entren en els dels femenins, es produirà la unió de cromosomes per a unir ADN. Es realitzaran els procés de Meiosi, que consistirà en unir cromosomes i després separar-los de manera que conseguirem cèl·lules amb informació del pare i de la mare.


2. Com és l'ADN? Que fa que un ADN siga diferent d'altre?
L'ADN és una doble espiral, com una escala de caragol, unida per ponts de proteines (A, C, G, T). Es troba a l'interior del nucli de totes les cèl·lules. És el que conté tota la informació sobre l'individu . Es diferencien segons la informació que contenen (gens de color de pell (marró, negre, etc), gens de color de ulls (blaus, verds, etc). Cada ADN tindrà una característica diferent per a l'individu.

3. Que és l'ADN? Quina és la seua funció i quins èssers vius el tenen?ADN1.jpg
És un àcid nucleic, una macromolècula formada per proteïnes, que forma part de totes les cèl·lules.
Conté la informació genètica utilitzada en el desenvolupament y el funcionament d'organismes vius i és el responsable de la seua transmissió hereditaria.També s'encarrega de produir proteïnes i del control de les cèl·lules.


4.Explica en que va consistir el proyecte ''Genoma Humà''. Dóna raons sobre la importància d'aquest projecte?
Va consistir en investigar quines funcions tenia el 95% del genoma humà, que es consideraba com ADN brossa, però va resultar ser més important del que creien. Aquest projecte va ser important perque ademés abans es pensaven que l'ADN generava soles ARN missatger. A més, creien que cada un dels 25.000 gens del genoma humà només produien una proteïna, però han arribat a la conclusió de que produeixen fins 5 proteïnes cadascú, arribant a les 100.000 proteïnes. Aquestes dades permeteixen estudiar més a fons enfermetats que tenien clar els seus efectes i mutacions en el genoma, com per exemple l'Alzheimer.

5.Durant molt de temps s'ha cregut que hi havia una relació directa entre un gen i una proteïna, però no se sap que el ser humà té uns 25.000 gens i 100.000 proteïnes ¿Com pot explicar-se açò? (proyecte Encode)
Els científics pensaven que 25.000 gens de Genoma Humà produien una proteïna cadascú d'ells i que els gens eren independents. Al cap de quatre anys d'investigació, van descobrir que cada gen produia 5 proteïnes arribant a les 100.000 i que actuen entre ells mitjançant una xarxa on intercanvien informació. A més hem vist que les proteïnes son variacions diàstiques i no saben la seua funció. Aquest projecte va permetre investigar sobre com curar malalties.

6.Explica qué son les cèl·lules mare i els tipus que hi ha.logran-celulas-madre-partir-piel.jpg
Les cèl·lules mare son un tipus de cèl·lules que començaren amb un òvul i un esperma. Aquestes cèl·lules procedien de l'òvul fecundat, i es denominen cèl·lules totipotents (potents per a tot, formen un individu complet). Després al cap d'uns dies en l'uter es forma la vesícula embrionaria i apareixen les cèl·lules mare pluripotents (potents per a molt, no origina un individu complet pero manté la capacitat d'originar-los). Finalment quan es desenvolupa l'embrió, estes cèl·lules poderoses es transformen en cèl·lules madures i diferenciades, i asumeixen una funció especial al nostre cos, i així les cèl"lules nervioses condueixen impulsos elèctrics, les cèl·lules musculars mouen el cos i les cèl·lules B del pancrees produeixen insulina. Les cèl·lules mare adultes han sigut trobades en quasi tots els teixits del cos. La seua funció biològica és si per exemple un teixit del cos està lesionat, aquestes es dirigeixen al lloc danyat i estableixen el procés de curació.


7.Per qué es millor utilitzar cèl·lules mare del cordó umbilical qu d'individus adults?
Perque les cèl·lules mare del cordó umbilical poden curar en cas d'enfermetat greu, ja que estes cèl·lules son menys diferenciades que les cèl·lules adultes. Les cèl·lules mare del cordó umbilical poseixen un gran potencial per a transformar-se en diferents tipus de cèl·lules i son aptes per a ser utilizades per altres persones.

8. Actualment estan realitzant-se investigacions amb ''cèl·lules pluripotents inducides''. ¿Quina diferència hi ha entre aquestes cèl·lules i les cèl·lules mare embrionaries?
Les pluripotents son potents per a molt, ja que no pot originar un individu complet per mantindre la capacitat de transformar-se en qualsevol tipus de cèl·lules del cos humà, es capaç de crear aquestes cèl·lules en massa i sense usar ovaris o embrions humans. Podria generan en potencia una font limitada de cèl·lules inmune compatibles per a la medicina de transplants e ingenieria tisular. Un altra diferència molt important, és que les cèl·lules embrionaries s'obtenen mitjançant el cordó umbilical, i l'església es troba en desacord perque utilitzen una vida per a investigar. Aleshores prefereixen utilitzar les cèlules pluripotents, que s'obtenen de la pell, i així poden investigar en pau sense que l'església estorbe.


9. Dóna la teua opinió i comenta amb què tipus de cèl·lules mare (les iPS o les embrionaries ) penses que es millor investigar i per què.
Pensem que és millor investigar les cèl·lules embrionaries, ja que aquestes tenen la capacitat de transformar-se en qualsevol cèl·lula de l'organisme. Aquestes cèl·lules podrien servir per a curar malalties com per exemple l'Alzheimer, càncers, i més malalties que hui en dia no és possible curar, pero si mantindre-les en bon estat.

10.En que consisteix la ingenieria genètica? Explica breument les etapes a seguir per a realitzar ingenieria genètica.Ingeniería+Genética[1].jpg
Consisteix en agrupar un conjunt de tècniques que permeteixen llevar, agregar o modificar gens a una molècula d'ADN d'un organisme amb la fi de canviar la seua informació. Hi ha quatre etapes bàsiques:
1-Tall específic de fragments d'ADN: la seua funció és llevar un gen de la cadena principal.
2-Copia d'aquests fragments d'ADN: Mitjançant tècniques ''in vitre'', el que proporciona una grau quantitat de material idèntic amb el que treballar. La inserció d'aquests fragments d'ADN en ''vectors de clonat'', són els agents transportadors capaços d'introduir-los en la cèl·lula hospedadora. S'utilitzen amb vectors: Els plàsmidos, que són una petita porció d'ADN que tenen bactèries independents del seu cromosoma principal.
3-Introducció del vector amb la molècula d'ADN que volem canviar en l'organisme huesped.
4-Detecció i selecció de les cèl·lules en la que la introducció ha sigut correcta i l'obtenció de clons d'aquestes cèl·lules recombinats o transgènics: es denominen organismes transgènics als animals o vegetals als quals s'ha modificat la seua informació genètica mitjançant ingenieria genètica.


11.Cita totes les possibles aplicacions de l'enginyeria genètica que se t'ocorreguen i comenta quatre d'elles..
·Investigació policial i medicina forense, on s'agafen mostres de pèl,sang o pell, es trau l'ADN d'aquestes mostres i es comparen amb el sospitós.
·Proves de paternitat: es comparen les mostres d'ADN de l'adult amb les del suposat fill per afirmar o no si es el seu fill.
·Per a curar malalties com càncers o tumors, malalties que hui en dia no tenen molta cura.
·Per a millorar aliments, de manera que aquestos tinguen més proteïnes i sigan més saludables per al cos humà o també per a animals.


12. Quins requeriments deu tindre una enfermetat per poder utiltzar una terapia gènica?logran-celulas-madre-partir-piel.jpg
·Tindre un coneixement de l'enfermetat que es tracta.
·La enfermetat té que tindre una base genètica.
·Hi ha que conèixer que gen o gens estan implicats en eixa enfermetat i n'hi ha que tindre còpies d'ADN sanes d'eixos gens en el laboratori per poder treballar amb ell.
·Hi ha que conèixer la biologia de l'enfermetat, quins teixits estan afectats, i la proteïna que s'origina a partir d'eixe gen i com afecten les mutacions en la funció del gen.


13.Quin tipus de cèl·lula s'utilitza per a la terapia genètica?
S'utilitzen dos tipus de cèl·lules:
-Cèl·lules del propi pacient: es modifiquen en el laboratire abans de re-injectar-les
-Cèl·lules mare: són les que tenen gran capacitat per a multiplicar-se i generar qualsevol tipus de cèl·lula d'un organisme adult i poden extraer-se del propi pacient o procedir de cultius mantinguts en el laboratori.

alimentos-transgenicos.jpg
.14.Qué diferències hi ha entre un aliment transgènic i un aliment convencional?
Un aliment convencional conserva sus propietats originals, sin cap alteració en el seu ADN, la qual cosa asegura que no tinga cap risc per a qui els prenga. En canvi, els aliments transgènics tenen alteraciones en el seu ADN amb l'objectiu de millorar aquest aliment, com per exemple per a fer-lo resistent a la sequia, en el cas dels cultius. Però aquesta alteració pot tindre conseqüències negatives en el consumidor que no s'han investigat, o que són ocultades al públic, la qual cosa resulta un risc per als consumidors.

15.Comenta els riscos i beneficis que poden tenir els cultius i aliments transgènics. Tras informar-te una visió al respecte, menjaries un aliment transgènic? Dóna raons.exijamos-el-etiquetado-de-los.jpg
·Beneficis: es poden modificar de tal manera el seu ADN per a que es reproduïsquen més ràpid i obtindre més aliments en menys temps. També per a millorar les seues resistències i valors nutricionals, com per exemple per a que resistisquen les plagues i les sequies, o també per a que continguen més proteïnes.
·Riscos: al millorar els cultius contra les plagues com per exemple, aquestes plagues es poden tornar més resistents als cultius i per tant faria falta encara més productes químics per a mantindre els cultius. A més, poden suposar riscos per a la salut del consumidor, com per exemple no tolerar la nova característica de l'aliment en l'organisme del consumidor. Aquestos riscos no sempre s'han investigat o s'oculten al consumidor.

No menjaria cap aliment transgènic, a menys que l'aliment estiguera investigat i comprobat que és saludable i que no provoca alteracions en el meu organisme, per tal de mantindre la meua salut.


16.Si podem realitzar enginyeria genètica ¿podrem tenir fills a la carta?
Si podriem, escolliriem les característiques del fill al nostre gust, però jo no el considere correcte, ja que em pareix no humà i va en contra de la natura poder crear fills d'aquesta manera. Moltes persones crearien els seus fills com si foren ninots en una fàbrica i açó només el podrien fer en casos especials, i no estar a mà de tot el món.

17.Encara que no és exactament ''ingenieria genètica'', una forma de seleccionar fills seria:
1.Realitzar una clonació. Explica amb un esquema, la tècnica que es va utilitzar amb la ovella Dolly.

img028.jpg