Aquest grup esta format per David Fernández, Pedro Llinares,Juan Ramon Castaño,Alfonso Garcia,Antonio Llorens,Felip Lluís Yankovic

1. ¿Què és l'ADN?¿Quina és la seua funció i quins èssers vius el tenen?

És un conjunt d'àcids nucleics que forma una macromolècula, del cual tot organisme viu té, que es troba en totes les cèlules, dividit en "unitats d'informació". La seua funció és emmagatzemar informació sobre els gens y el funcionament dels organismes vius. Aquest ADN el contenen tots els èssers vius que existixen.

2. Com és l'ADN?¿Què fa que un ADN siga diferent de l'altre?

Està format per unitats que estàn ordenades segons una seqüència i es ahí on es troba la informació per a la síntesis de proteines.


3. Totes les cèl·lules tenen el mateix ADN. ¿Com és possible?¿Com ha passat l'ADN dels nostres pares a nosaltres?

Perqué totes les cèl·lules d'un únic organisme provenen d'una única cèl·lula fecundada (cigot) que tenen una carga d'ADN que prové del pare i la de la mare en parts iguals.
Aquesta cèl·lula fecundada té dues cadenes d'ADN que s'uneixen i formen el nostre ADN. Aquestes cadenes provenen del nostre pare i la nostra mare.

4.Explica en que va consistir el projecte '' el genoma huma''. Dona raons sobre la importancias d'aquest projecte?

En 1989 va sorgir el Projecte Genoma Humà, que va consistir en secuenciar l'AD humà (3100 milions de pares de bases). En l'any 200 es va publicar el primer esborrall i en 2003 uns resultats més definitius.
La importancia d' aquest projecte era que te que identificar totes les proteines humanes i determinar les seus interaccions.

5. Durant molt de temps s'ha cregut que hi havia una relació directa entre un gen i una proteïna, però es sap que l'èsser humà té uns 25.000 gens i 100.000 proteînes. ¿Com pot explicar-se això?(Projecte encode)

Durant molt de temps es va creure aixó perque si que és veritat que hi ha una relació entre proteínes i els gens, però segons el projecte encode s'han identificat nous gens que codifiquen moltes proteínes i per aixó hi ha més proteínes.

6. Explica que son les cel·lules mare y els tipus que n'hi han.

És una cel·lua que te la capacitat de autorrenovar-se mediant divisions mitòtiques o be continuar la via de diferenciació per a la que esta programada y per tant, produir cel·lules de un o mes teixits madurs, funcinals plenament diferenciats en funcios del seu grau de multipotencialitat.

  • Pluripotents: no poden originar un individu complet pero mantenen la capacitat d'originar tots i cada uns dels tipus cel·lulars que la formen.
  • Unipotents; nomes pot produir una cel·lula.

7. Per qué és millor utilitzar cèl·lules mare del cordò umbilical que d'individus adults?

Perque entre les ce`l·lules mare del cordò umbilical i les cèl·lules d'altres individus adults hi ha una gran diferència sobre el que poden aportar. Les cèl·lules mare del cordò prevenen emfermetats greus, mentre que les de qualsevol individu no faran ningún efecte. I, a mes, les cèl·lules mare poden adoptar la forma de qualsevol altra cèl·lula i son aptes per a tot tipus d'organisme.

8. Actualment estan realitzant-se investigacions amb "cèl·lules pluripotents inducides". Quina diferència hi ha entre aquestes cèlu·lules i les cèl·lules mare embrionaries?

Que les cèl·lules mare embrionaries sols existixen en la primera fase del desenvolupament embrionari i poden produir qualsevol tipus de cèl·lula en el cos. També poden dividir-se i fer copies de si mateixes indefinidament.
I les cèl·lules pluripotents inducides són cèl·lules adultes reprogramades per a comportar-se com a cèl·lules mare embrionaries, però no poden reemplaçar l'ús de les cèl·lules mare embrionaries


9. Dona la teua opinio i comenta amb quin tipues de cel·les mare ( les IPS o les embrionaries) penses que es mitjor investigar y perque?
  • Les cel·lules madre embrionaries tenen la capacitat de tranfromar-se en qualsevor tipus de de celula del cos huma. Ser cparaz de crear estes celules en massa i sense usar ovaris o embrionaries humanes podria genera en potencia una font ilimitada de celules inmunocmpatibles per a la medicina de transplants i enginyeria tisular, senyalaren els cientifics de la Universitat de Carlifornia en Los Angeles.
  • IPS: El resultat foren celules denominades celules mare de plurupontencialitat induida, que son quasi indentiques a les delules embrionaries humanes en quant a guncio i estructura biologica. Les celules reprogramades tambe expresaven els mateixos gens i podrien ser persuadits per al orignes dels mateixos tipus de celules que les celules madre embrionaries.
Dona igual de qual vols investigar els dos tipus de celules embrionaries tenes la mateixa funcio.

10. En que consistia la enginyeria genetica? Expica breument les etapes a seguir per a relitzar enginyeria genetica.

La enginyeria genetica agrupa un conjunt de tecniques que permeten llevar, agregar o modificar gens a una molecula d'ADN d'un organisme amb el fin de cambiar la seua interacio. Els gens incorpoirats poden ser de la mateixa especie o de qualsevol diferent.
  1. Tall especific de fragments d'ADN: tenen capacitarper a reconeixer una secuencia determinada.
  2. Copia de aquestos fragments d'ADN: proporcionen una gran cantidad de material genetic.
  3. Introduccio del vector: amb la molecula d'ADN que volem recombinar, en el organisme.
  4. Detenccio i seleccio de les celules en les que la introduccions ha sigut correcta y obtencio de clons d'aquestes celules recombinades o transgeniques: s'han modificat la informacio genetica.



11.Cita totes les posibles aplicacions de la ingienería genética que y comenta 4 d'aquestes.
En la terapia génetica, per alguna enfermetat de malformaciò genética
Xenotransplantes: introduïts en els animals per a poder utilitzar els seus órgans en els transplants.
Vacunes: per a obtenir vacunes com la hepatitis B
Aliments: producció masiva de llevadures, algues i bacteris amb mires al suministre de proteïnes
Energies: En la producció de etanol,metanol,biogas e hidrogén
Industria química: sintesis de sustancies aromátiques
Protecció del mediambient: Transformació de desfets
En la agricultura: En la producció de tomaques, una mitjor resistencia a herbicides.

12.¿Qué requisits deu de tindre una enfermetad per a poder utilitzar una terapia génica?
Tindre uns gens defectuosos per a poder ser substituïts per uns altres sense tals efectes(malaltia hereditaria en els gens)

13. Quins tipus de cèl.lules es poden utilitzar per a la Terapia Genética?

Per a la terapia genètica s’utilitzen dos tipus de cèl.lules: les del propi pacient que es poden canviar i modificar abans de implantarles, o les cèl.lules mare que tenen una gran capacitat per multiplicarse i generar nous tipus de cel.lules de cualqueir organisme adult.

14. Quines diferències hi ha entre un aliment transgènic i un aliment convencional?

Un aliment transgenic son aquells que es poden modificar genèticament abans de ser consumits, però poden resultar roins per a una persona si no pot prendre l’alteracio que du el aliment i el aliment convencional no te alterat el ADN, per tant no esta alterat genèticament (aliments naturals).

15. Comenta els riscos i els beneficis que pareixen poden tindre els cultius i aliments transgenics. Tras formarte una unio al respecte, menjaries un aliment transgenic? Dona les raons.

Uns dels molts rigs que n'hi han es que hi ha gent que pot ser alergic a qualsevol producte o qualsevol altre contingut que li fiquen al aliment i pot tindre una reacció molt lleu o molt greu dins del organisme de la persona que ingereix l'aliment.

Uns del beneficis es per exemple que n'hi han aliments sense gluten i li afavoreix a la gent que pateix de diabética.

Jo si que menjaria pero sempre dic que m'agraden més els aliments que son frescos, es a dir, elaborats artesanalment.

16. Si podem realitzar enginyeria genetica, podrem tindre fills a la carta?

Si que podriem pero el veig una cosa mal perque una persona ha d'adquirir les caracteristiques del pare i de la madre no el que li apetisquen a la gent per un xiquet no es com un cotxe que li poses allo que me t'agrada. Pero allo de canviar-li en gens dels cabells, ulls,etc no en pareix bé.

17. Aunque no es exactament ''enginyeria genetica'', una forma de seleccionar ''fills'' seria:

Tenim l'exemple de la ovella Dolly. La imatge explica clarament el proces de clonació.

external image clonacion5.png